news

viernes, 17 de mayo de 2013

Exposición de Josep Morral


A prop
Pintura i fotografia

El meu procés de creació barreja imatges fotogràfiques convertides en pintures i productes pictòrics convertits en fotografies. Amb una voluntat d’unir llenguatges, hi són presents molts nivells d’iconicitat, des de fragments hiperrealistes fins a les taques més informals. Les mans, dibuixades amb llapis, construïdes traç a traç, es situen en un estrat inferior. Una mà que dibuixa una altra mà, potser la mateixa mà. D’aquesta manera es tanca el cercle, es captura l’essència i es segella amb capes de pintura transparent. Veladures que tenyeixen de sang i carn els traços de llapis. Un procés de desgastat posterior obre ferides, esborra vels i deixa al descobert estructures de nivells inferiors.

Recordo un poema visual de Joan Brossa en què un escarabat sembla acostar-se a una lletra “a” mossegada. D’aquesta manera il·lustra com la natura és mostra més forta que la cultura, fràgil i perenne. Les formes naturals, sempre dinàmiques, evolucionen i s’adapten. En canvi, les manifestacions culturals humanes decauen i es converteixen en empremtes de civilitzacions oblidades. Amb aires d’aparent superioritat i d’ambiciosa pretensió no som més que fills desagraïts d’aquesta natura maltractada.

Les mans, símbols d’acció i de creació, han manipulat el món per fer-lo a la nostra mida. Mans, que fa tants mil·lennis ens van separar de la natura ara volen acostar-s’hi de nou. Un acostament amb por, amb sentiment de culpa pel desequilibri creat.
Ens podem sentir propers a allò que hem menyspreat durant tant de temps? La distància ha arribat a ser massa gran, per això aquestes mans es situen en estrats diferents que fan que el contacte sigui impossible. Mans que semblen sortir del fang o enfonsar-se en la foscor. Tancades, mandroses, en mig d’un món desgastat. Fossilitzades o capturades per l’ambre. Despulles humanes, bocins d’un cos incomplet. Petrificades com fragments d’escultures caigudes.

Josep Morral

Inauguración el sabado 18 de mayo a las 18:00 / Inauguració el dissabte 18 de maig a les 18h


viernes, 10 de mayo de 2013

Ciudad Invisible de Kostas Tzimoulis

Ciudad Invisible (Entre Visible / Invisible) es mi último proyecto y consiste en un video, una serie de fotografías y una publicación.
Es una exploración de quizás el lugar más extraño que he encontrado. Está situado en el norte de Grecia, que se encuentra en la península de Calcídica medio, esta área asciende a 13.300 stremma.Tiene muchas de las fuertes señales externas de poseer la infraestructura de una solución, aparte de lo que principalmente caracteriza a una settlementâ € "es decir, edificios y habitantes.
Este lugar misterioso, lo que contradice fuertemente la naturaleza sin explotar rodea, me atrajo como un imán. En el proceso de tratar de saber más sobre la historia del lugar y futureâ € "cómo, cuándo y con qué fines fue createdâ €" Obtuve respuestas que eran tan indefinido y engañosa como la torsión, carreteras complicadas e inútiles, escaleras y vías de este laberinto abierto. Otro aspecto curioso de este lugar es su proximidad a uno de los más tranquilo, hermoso, and € "hasta nowâ €" playas vírgenes de la región, quienes deseen acceder a esta zona virgen de la costa también hay que viajar a través de este laberinto. Al final, esta extraña "Ciudad Invisible", junto con la playa al lado, levantó fuertes preguntas que me rodea las cuestiones de límites, el exilio y el desplazamiento en nuestras sociedades modernas.

 Invisible City (In between Visible /Invisible
is my latest project and consists of a video, a series of photographs and a publication.
It is an exploration of perhaps the most peculiar place I have ever encountered. It is placed in the north of Greece, located on the middle peninsula of Chalkidiki, this area totals 13,300 stremma. It has many of the strong outward signs of possessing the infrastructure of a settlement, apart from that which principally characterizes a settlement—namely buildings and inhabitants.
This eerie place, which strongly contradicts the surrounding unexploited nature, attracted me like a magnet. In the process of seeking to know more about the place’s history and future—how, when and for what purposes it was created—I got answers that were as undefined and misleading as the twisting, convoluted and useless roads, stairs and pathways of this open labyrinth. Yet another odd aspect of this place is its proximity to one of the most quiet, beautiful, and—until now—undeveloped beaches in the region; those wishing to access this pristine area of the coast must also travel across this maze. In the end, this weird “Invisible City” together with the adjacent beach, raised strong questions for me surrounding the issues of boundaries, exile and displacement in our modern societies.



Kostas Tzimoulis


Walking from Kostas Tzimoulis on Vimeo.

Artista residente que acompaña durante unos dia a Izabela Oldak , nos ha sorprenido con sus trabajos críticos como el que se puede ver en el vídeo "Walking " sobre el resultado de una guerra , la de Bosnia, de la destrucción y el abandono resultante.
http://www.kostastzimoulis.net/

miércoles, 1 de mayo de 2013

Izabela Oldak y Ruben Van Klaveren


fotografia de Izabela Oldak




fotografias de CACiS

Durante su residencia  Izabela Oldak (https://picasaweb.google.com/izabela.oldak) trabajan en la realización de obra fotográfica y vídeo , cuntinuan en su investigación relacionada con la mitología en diferentes lugares. La mitología Mediterránea y la Catalana ofrece muchos elementos comunes que nacen de tradiciones paganas y religiosas.