news

jueves, 15 de mayo de 2014

Cristina López Calvo seleccionada per la Beca de residencia a CACiS amb la Facultat de Belles Arts

Segon projecte seleccionat del Treball Final de Grau (TFG) de la facultat de Belles Arts de Barcelona ÚTER(retorn a l’intern) de Cristina López Calvo / Universitat de Barcelona / Treball de Final de Grau





 Úter sorgeix a partir de sentir una desconnexió entre el meu interior i la part exterior.
A través de passejos per la natura començo a sentir aquesta connexió.
M’adono que una part important és adaptar-se al medi, utilitzant els elements que ens proporciona cada indret. Alhora tornar a donar-li espai a aquests processos cíclics que fa la lluna i veure com influencien en les plantes i en el procés menstruatori.
Retornar a l’intern significa crear un espai de meditació, on a través del tramatge vull unir l’intern amb l’extern. I així donar a llum l’ agraïment a aquesta part femenina que ens dona la vida, la mare terra.
Per això vull convidar-vos a una cerimònia de celebració, el dia 29 de Maig on cadascú portarà una petita ofrena que enterrarem al centre de l’úter i així podrem deixar anar tot allò que no volem i la terra ens ho transformarà en el que nosaltres li demanem.
(Aquesta ofrena sento que sigui de caïre orgànic per tal de respectar la zona on estem i que quan la triem pensem en la feminitat, ja siguem homes o dones tots tenim una part d’ella.)
Cristina

Berta Esteve seleccionada per la residencia de CACiS amb la Facultat de Belles Arts de Barcelona





Projecte del Treball Final de Grau (TFG) de la facultat de Belles Arts de Barcelona seleccionat per la beca de residencia a CACiS :
LA CALERA
Rastres de pre-industrialització de Berta Esteve
Departament d’Escultura
Tutor: Pep Mata
Treball Final de Grau

jueves, 8 de mayo de 2014

Exposición C A P S de Joaquim Falcó



Sabado 10 de mayo a las 18:00 se inaugura la exposición Caps de Joaquim Falcó  
Organiza CACiS en colaboración del Geoparc de la Cataluña central.

Joaquim Falcó pertany a una generació de pintors que va viure intensament l’exaltació pictòrica dels vuitantes. Hereu de l’abstracció gestual, del dripping, assumeix els sincretisme i l’eclecticisme de la transvanguarda, moviment en què l’inclou el propi Achille Bonito Oliva en els textos que ha dedicat a la seva obra. Falcó es mou còmodament en un (neo)expressionisme marcadament intuïtiu que es nodreix de la imaginació, de l’emoció i del propi bagatge cultural i vital a partir del qual ha evolucionat i continua experimentant permanentment. Barreja abstracció i figuració, i inclou temàtiques dels objectes i les icones de l’era del consum en una línia neopop.

                La figura humana ha estat per a ell només una temàtica entre d’altres en la seva trajectòria, la trobem en les seves característiques siluetes negres sobre fons esquitxats de colors o també en caps engarbullats i estilitzats que ens poden recordar Giacometti,  però ara en aquest projecte titulat simplement “Caps” ha tingut l’oportunitat i el repte d’abordar  l’home i la natura  tot acostant-se a les seves pròpies arrels rurals i a la pedra com a element primigeni. Malgrat haver destacat en la seva faceta d’escultor mai ha treballat la pedra en el sentit escultòric i tampoc en aquesta ocasió. El mètode ha consistit en escollir pedres trobades a la cantera del Forn de la Calç que per la seva forma li evoquen caps humans sobre la superfície de les quals s’ha limitat  -respectant en tot moment la seva configuració natural-  a fer una  intervenció pictòrica per tal d’emfasitzar l’aspecte humà tot destacant els trets fisiognòmics i/o expressius dels rostres. Mitjançant aquesta manipulació que fa amb l’esmalt acrílic brillant de tipus industrial i els colors primaris a més del blanc i negre que ell sol emprar en les seves pintures, ha obtingut resultats que oscil·len entre la intensitat fantasmagòrica i surreal d’un Saura o fins i tot d’un Dubuffet en la seva esplèndida època “brut” - especialment en algunes peces monocromes- i la irreverència del gargot groller com els que els joves acostumen a dibuixar sobre els cartells dels polítics per ridiculitzar-los. Aquest esperit transgressor que confereix a les peces, aquesta referència a la low culture, a la bad painting, la despreocupació per l’estètica i l’aparença “artística”convencional palesa el seu posicionament en corrents compromeses amb la contemporaneïtat a la qual pertany.

                Connectades amb aquest mateix esperit el projecte expositiu inclou obres que constitueixen una reinterpretació a la inversa, en paper, de cada una de les peces tridimensionals. Es tracta d’un paper molt antic, adquirit fa molts anys al Marroc, estripat amb les mans, arrugat, i pintat amb spray negre evocant la pedra de l’original per finalment afegir-hi els mateixos traços o esquitxos engarbullats. Finalment una acció pictòrica in situ sobre una gran roca culminarà el projecte en una arrauxada confrontació de natura i artifici.


Raquel Medina

Dra. en Hª de l’art . Crític de ACCA-AICA