Míriam Martinez Guirao con los alumnos del Instituto Lluís de Peguera

Con ella realizarán una parte del proyecto "Estructures" a partir del trabajo de jardines efímeros con plantas encontradas por Manresa. Este trabajo se  mostará en el espació expositivo, Espai 7 del centro cultural casino de Manresa. Del 25 de abril al 11 de mayo.

Alumnes de primer de batxillerat de l'IES LLuís de Peguera a CACiS

Pia Alejandra presenta a los alumnos de 1º de Bachillerato del Instituto Lluís de Peguera de Manresa las distintas estructuras de su trabajo sobre la tensegridad. Trabajo de arquitectura mediambiental con mnateriales naturales como la cañas o el bambú. Gracias a su trabajo los alumnos realizarán sus propias obras que serán expuestas dentro de la exposición "Estructures" durante los dias 25 de abril al 11 de mayo, en el Espai 7 del Centro Cultural Casino de Manresa.

Acció col·lectiva " Construïm tèxtils murs de resistència"

inauguració de l'exposició de Pep Mata

Avui dissabte s'ha inaugurat l'exposició de l'artista Pep Mata ,Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Professor Titular d' Escultura, Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
És miembre del grup de investigació TAC de la Universitat de La Laguna.
 "De niño solía construirme arco y flechas para salir a cazar mariposas. Nunca conseguí cazar ninguna, pero sí logré oler los colores de sus alas." diu en Pep Mata i que descriu a un home inquiet que es relaciona directament amb la natura.
En aquesta exposició l'espectador pot caminar de la mà del seu autor per muntanyes blanques, nevades, cims de pedres solitaries.  Els silenci de les seves imatges s'omplen de vent, de boires, de subtils seqüencies del paisatge que viu i interpreta a cada pas. 
Exposició que val la pena veure i gaudir i que es pot visitar fins al 3 de maig del 2014.
(visites concertades trucant al 93.8309159 - 646601580)

Mirar la web de l'autor
http://pepmata.com/

ANDAR-I-EGO de Pep Mata

Joan Nogué i Font

Geògraf. Director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

Caminar és una experiència estètica. I caminar per muntanya és, a més, una experiència èpica, no per les dificultats intrínseques d’aquest accident geogràfic, sinó per la seva potència simbòlica que, vulguem o no, ens continua amarant. La imatge de la muntanya que posa en connexió el cel, la terra i l’infern és una de les més esteses arreu del planeta. És la muntanya iniciàtica: el mont Meru indi (considerat el centre del món per la mitologia hinduista), el mont Olimp grec (la muntanya sagrada de la Grècia clàssica), el mont Tabor palestí (on la tradició cristiana situa la transfiguració de Jesús), o el Montserrat català. Des dels orígens de la humanitat, sempre ha calgut passar un temps de meditació més o menys clandestina a la muntanya (o al desert, un altre element geogràfic de càrrega simbòlica similar) si hom volia generar un missatge renovador, a voltes revolucionari. I això que, si més no a l’Occident europeu, l’estima pels paisatges aspres, abruptes i hostils, com la muntanya, el desert o les zones pantanoses, és relativament recent. La muntanya, fins al segle xviii encara temuda i evitada pel comú dels mortals, es posa de moda al segle xix, un fenomen lligat a l’aparició d’una estètica d’allò grandiós i sublim. I és precisament aleshores quan neix l’excursionisme a Catalunya i l’alpinisme a França i a Suïssa, sense que aquestes noves pràctiques socials anorreessin el caràcter mític, regeneratiu, iniciàtic de la muntanya, que continuarà desprenent un cert aire de puresa i de virginitat.

                No deu ser fàcil anar de cim en cim amb aquesta motxilla històrica i cultural carregada a l’esquena. Però Pep Mata ho ha aconseguit, i segurament l’ha ajudat la seva mirada artística i, alhora, la seva precisió científica. Com els primers geògrafs, Pep Mata dóna fe d’on ha estat i quan hi ha estat. La informació geogràfica bàsica, essencial, com la toponímia, l’alçària, l’hora, l’orientació i la temperatura, que apareix al peu de totes i cadascuna de les fotografies, combina perfectament (potser per acusat contrast) amb unes imatges en blanc i negre enormement suggeridores. I aquestes imatges, aquests marcs, queden partits horitzontalment, gairebé per la meitat, en dos elements: a la part inferior, el cim, en general descarnat, empedrat, sense vegetació; a la part superior, la volta celeste, quasi sempre amb núvols, com sol ser habitual a muntanya. No hi ha paisatge sense cel; millor dit, cada paisatge té el seu cel. També en aquest cas.

                Convido el lector a iniciar-se i a iniciar aquest viatge a peu que ens ofereix Pep Mata. Millor que ho faci sol, i en silenci, per així gaudir millor dels altres paisatges que l’acompanyaran (el sonor, l’olfactiu, el tàctil). Tots aquests, junt amb el visual que l’autor ens facilita, convertiran aquest caminar en una experiència estètica polisensorial.

Inauguració  Did¡ssabte 15 de març a les 12:00 fins al 3 de maig del 2014

Míriam Martínez Guirao en el IES Lluís de Peguera

Los alumnos de primero de bachillerato de arte del Instituto Lluís de Peguera de Manresa trabajan este año conjuntamente con CACiS en el proyecto "Estructuras Vegetales ", diseñado y coordinado por el propio centro (CACiS). Se ha empezado por una presentación del proyecto y del tabajo "Jarines efímeros" de la artista de Elche Míriam Martínez Guiaro que durante un mes y medio reside y trabaja en nuestro centro para la realización de el trabajo " Autóctono e Indígena"

Míriam Martínez Guirao llega a CACiS

Projecte “AUTÓCTONO E INDÍGENA”
La naturalesa dins del medi urbà ha quedat renegada a una visió gairebé com si d'un oasi es
tractés. La invasió i el envaït queden ocults entre l'asfalt dels nostres carrers. Reduint la natura als
estampats de les nostres robes, els balcons amb testos o els parcs artificials.
La idea d'AUTÒCTON I INDÍGENA neix del projecte www.jardines-efimeros.com, on es
recopilen les fotografies que la gent envia de les plantes que neixen de manera silvestre per la
ciutat. Aquestes fotos són a manera d'atles on les pàgines són la web, al costat del nom de la
persona que el "apadrina" i de la direcció on es troba.
 

AUTÒCTON I INDÍGENA busca no només mostrar la vegetació com a part marginada del
nostre medi, sinó que pretén mostrar dues parts de la vegetació, la seva part de envaïda-invasora
com a forma de supervivència. Per a això es realitzaran fotografies de les plantes que neixen
als voltants de la ciutat (jardins-efímers) les quals es catalogaran, s'estudiaran i es realitzarà un
atles on es podrà informar de la vegetació
AUTÒCTON I INDÍGENA.

PROYECTO
La naturaleza dentro del medio urbano ha quedado renegada a una visión casi como si de un oasis se tratara. La invasión y el invadido quedan ocultos entre el asfalto de nuestras calles. Reduciendo la naturaleza a los estampados de nuestras ropas, los balcones con macetas o los parques artificiales.
La idea de AUTÓCTONO E INDÍGENA nace del proyecto www.jardines-efimeros.com, donde se recopilan las fotografías que la gente manda de las plantas que nacen de modo silvestre por la ciudad. Estas fotos son a modo de atlas cuyas paginas son la web, junto al nombre de la persona que lo “apadrina” y de la dirección donde se encuentra.

AUTÓCTONO E INDÍGENA busca no solo mostrar la vegetación como parte marginada de nuestro medio, si no que pretende mostrar dos partes de la vegetación, su parte de invadida-invasora como modo de supervivencia. Para ello se realizaran fotografías de las plantas que nacen en las inmediaciones de la ciudad (jardines-efímeros) las cuales se catalogarán, se estudiaran y se realizara un atlas donde se podrá informar de la vegetación AUTÓCTONO E INDÍGENA.