Herbes...
o, com ho feia Albrech
Dürer?
és l’inici d’un cicle, efímer, com el de les pròpies herbes,
una trobada i descoberta de l’entorn més immediat on ara visc. Com ho feia
Dürer per representar les seves magnífiques herbes? Això és una incògnita,
una reflexió, no pas la metodologia del meu treball que es nodreix
sobretot de la observació, del descobriment i l’ experiència. Tota percepció
requereix un aprenentatge, no es tracta de documentar la superfície de les
coses, l’aparença externa, sinó fer
al·lusió també a les seves qualitats físiques o tàctils, arribar a les
entranyes: herbes, matolls, esbarzers i alguns arbres supervivents de l’incendi
de fa vint anys s’ofereixen aparentment anodins, imperceptiblement canviants, recomençant
el cicle.
Em
permeto endinsar-me en el coneixement d’un entorn que és converteix
en extraordinari i fer-lo eco de mi mateixa
Ls Inauguració
va ser el dissabte dia 27de setembre a
les 19h
amb la projecció de l’àudio visual realitzat amb Xavier Moreno
