news

jueves, 13 de julio de 2017

exposició Blanc / Iris Hinojosa




BLANC / Iris Hinojosa 

Del 20 de maig al 10 de juliol /2017 

 

Con la misma seriedad con la que juega un niño
                                 lo pinto todo de blanco.



Des de la nuesa i el silenci s’esdevé un diàleg amb la terra, una relació d’acollida mútua que parteix de l’emmirallament.
Arribo a un lloc nou, escolto la terra que trepitjo i descobreixo arreu les línies, la repetició, el reflex, la constància, el temps, el ritme... En definitiva la natura, feta de pedaços trencats  que la fan precisa. M’hi reconec.
A través de l’exploració i el joc amb el blanc i la terra com a elements bàsics han sorgit una sèrie de teles que parlen d’aquesta troballa amb l’espai, que és alhora dins i fora, que acull i alhora habita, que mutem, que tenim ritmes, que som pedaços, linies, repeticions, constancia, que és i alhora sóc.
El blanc com a estat, com a paisatge intern, que pot ser moltes coses i alhora neutre o bipolar, però sobretot és espai. I la terra com l’element més que bàsic, primari, com a cos immortal i mutable, incondicional, com a olor i com a petjada atàvica, com a mare, com a tòtem.

Desde la desnudez y el silencio se produce un diálogo con la tierra, una relación de acogida mutua que parte del reflejo, una especie de mimetismo.

Llego a un lugar nuevo, escucho la tierra que piso y descubro las líneas, la repetición, el reflejo, la constancia, el tiempo, el ritmo... En definitiva la naturaleza, hecha de pedazos rotos que la hacen precisa. Me reconozco.

A través de la exploración y el juego con el blanco y la tierra como elementos básicos han surgido una serie de telas que hablan de este hallazgo con el lugar, que es a la vez dentro y fuera, que acoge y al mismo tiempo habita, que mutamos, que tenemos ritmos, que somos pedazos, líneas, repeticiones, constancia, que es y a la vez soy.

El blanco como estado, como paisaje interno, que puede ser muchas cosas y también neutro o bipolar, pero sobre todo es espacio. Y la tierra como el elemento más que básico, primario, como cuerpo inmortal y mutable, incondicional, como olor y como huella atávica, como madre, como tótem.


From unity and silence became a dialog with the ground as a mutual welcome, a process, inside and outside in communion, there is a reflection.
I arrive to a new place, listening the earth. I've discovered over the lines, the repetition, the rhythm...as broken pieces that create the perfect nature. I recognise myself here.
Through exploration and play with white colour and the sand like basic elements, a serie of painting that speaks out of this finding which is emerged, space that is inside and outside, it hosts and habit in me, at same time that we charge, we are rhythms, we are pieces, lives, repetitions, constancy, it is and at the same moment I am.
White colour as a state, as an inner landscape could be plenty of things otherwise neutrality or polarity but specially it is space. And the earth, the ground as the basic element more than primary, an smell, an attavistic trace, a mother, a totem.

inauguració de l’exposició
                                                                                                                                                                   BLANC de 
Iris  Hinojosa
Dissabte dia 20 de maig a  les 19h

a les 19:45 presentació del nou treball de 
Gerard Vilardaga, Javier Olaizola i Iris Hinojosa













 CACiS aquest any sense el suport de la Generalitat de Catalunya¡¡¡¡ 
amb la col·laboració de 


Forma part de