news
Mostrando entradas con la etiqueta projectes 2015. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta projectes 2015. Mostrar todas las entradas

sábado, 12 de septiembre de 2015

Sharon Kallis i David Gowman a CACiS

Hi han artistes que tornen amb noves propostes i amb les mateixes ganes que la primera vegada. Aquest és el cas d'aquesta parella d'artistes canadencs que ja han vingut tres cops, la primera vegada al principi d'obrir el centre a l'any 2009 , més tard a l'any 2012 i aquest any 2015. Els dos darrers anys actuant en David amb la seva banda a la festa de la Verema d'Artés i fent els seus instruments amb fusta del Bages, ara Moianés.














David Gowman treballa els instruments amb fustes que troba, pi, saüc.... De forma primitiva transforma branques d'arbres de l'entorn de CACiS en instruments de gran sonoritat. Cada any porta la seva bandaa Calders....
 imatges al bosc de les Tàpies amb la seva banda al 2012
i a l'escola de música de Navarcles i d'Artés també va compartir una master class¡¡¡¡
L'artista Sharon Kallis estar seleccionada pel centre l'any 2009 fent treballs també amb diefrents escoles , d'Artés i Manresa


Sharon també ha col·laborat en el programa NaturaésCultura de la Fundació Setba a CACiS. Aquest any també han volgut participar en la Festa de la Diada i gaudir del moment històric que viu Catalunya. Terra que estimen i amb la que vien durant un temps ¡¡¡¡


domingo, 21 de junio de 2015

Vagaram Choudhary and his new work





This year he returns with a work to hug trees, he has created some stairs We are very happy to regain his new creation. He always gives a message of love¡¡¡¡

miércoles, 17 de junio de 2015

projecte FÄUSTINO IV. TERRITORI




FÄUSTINO IV. TERRITORI

per què?

fa un any vaig estar dues setmanes a cacis. de l’1 al 15 de maig. hi vaig estar junt a Itxaso Corral i Òscar Dasí, amb la intenció de donar-nos un espai per a poder repensar-nos com a col·lectiu.
tinc formació de ballarí, treballo amb el cos i des del cos. la practica de córrer és una cosa que he anat incorporant a la meva vida. va començar com una pràctica exclusivament física però amb el temps ha anat guanyant terreny fins a formar part de la meva persona tant a nivell físic com psíquic, i per tant, del meu treball com a artista doncs no puc concebre una cosa sense l’altra.
quan viatjo sempre m’enduc les sabatilles i surto a conèixer l’entorn. jo li dic augmentar el radi d’acció. és una manera de conèixer el territori que tinc al voltant i últimament, amb la incorporació de la bicicleta de muntanya el radi ha augmentat considerablement. amb el temps, he pogut observar que durant aquestes sortides es repeteix la mateixa seqüencia d’esdeveniments: mentre corro o vaig en bici, el paisatge entra dins meu, m’envaeix d’una forma subtil, quasi sense adonar-me’n i és com si m’omplís del l'entorn, el que passa és que no en soc del tot conscient pel cansament o per la velocitat en el cas de la bicicleta; però quan passa un temps i estic a un altre lloc, com per exemple a casa meva a la ciutat, tot allò surt, em tornen les imatges, les sensacions que van quedar impreses en mi durant els recorreguts que vaig fer i llavors és quan me n’adono de que me n’he endut una mica de tot allò, que passa a formar part de mi o vist d'una altra manera (que potser és una visió una mica més bonica): jo passo a formar part d'aquell entorn. durant la meva estada a cacis vaig fer varies passejades, vaig sortir a córrer pels voltants, vaig fer una cursa de muntanya de 21 km a calders i vaig fer una volta de 5 hores en bicicleta en la que vaig arribar a granera. durant aquestes sortides vaig sentir que l’entorn de cacis passava a formar part de mi i jo d’ell.

quan torni a cacis passaré pels mateixos camins però el paisatge serà diferent i jo també seré diferent. passaré a prop dels mateixos arbres, dels mateixos camps, dels mateixos boscos però seran diferents. jo també seré el mateix sergi però diferent, haurà passat un any amb tots els canvis que un any comporta. és el mateix però tot canvia. sentir aquesta paradoxa mitjançant el caminar, el córrer o anant en bicicleta em sembla una de les experiències interessants d’aquesta proposta i, fins i tot, una lliçó de vida.

la proposta neix amb la idea de posar a l'abast de tothom les vivències/experiències que he passat a cacis i al seu entorn i donar unes eines perquè cadascú pugui viure-experimentar les seves.


què faré?

durant l’estada a cacis, sortiré a recórrer l’entorn caminant, corrent i en bicicleta, aniré recollint material per a fer dues caixes iguals, una es quedarà a cacis i una altra me la enduré jo. cada caixa serà una UNITAT PER A EXPERIMENTAR CACIS I EL SEU ENTORN i contindrà:

-fotos i descripció del material necessari per a fer les rutes: bambes, roba, bicicleta, gps/mòbil, estat de forma, fotos del propi cos...
-mapes de cada trajecte junt amb els tracks en un pendrive perquè qui vulgui se'ls pugui carregar al mòbil i fer les rutes
-text explicatiu de cada ruta
-fotos de coses o paisatges/paratges de cada excursió.
-mapa que es pugui penjar a la cuina amb totes les rutes
-coses que hagi recollit de cada excursió
-pes abans de sortir i al tornar
-fotos abans i després (provar cara i cos)
-quantitat de suor recollida després de cada recorregut


una caixa quedarà a cacis perquè es pugui fer servir com a guia, que qualsevol persona que passa per cacis pugui fer les rutes/excursions que he fet jo. 

m’agradaria que la gent que passa per cacis s'enduguin una part a casa seva, que incorporin cacis a la seva vida mitjançant les vivències de cada una de les rutes, igual que he fet jo. i que també ells passin a formar part de l'entorn de cacis. d'aquesta manera, la caixa i el seu contingut serà una eina que facilitarà l'intercanvi físic amb l'entorn natural de cacis a la vegada que serà un objecte artístic fruit de la recerca en continuïtat que estic desenvolupant sobre el cos i la seva fisicalitat.


http://sergifaustino.wix.com/faustino

 Aquesta va ser la proposta de Sergi, que va fer amb intensitat i que ben aviat ens farà la presentació d'aquest treball a CACiS . Un projecte que ens parla del paisatge vist en primera persona , de la relació del cos amb ell i com aquest diàleg conclou en una emocionant aventura que val la pena viure¡¡¡¡