news

viernes, 26 de noviembre de 2010

Acción de José Carlos Balanza / José Carlos Balanza Action




DIBUJO al CACIS
Un dibujo es un recorrido entre un principio y un final; un trazo o una sucesión de trazos que pretenden un resultado imaginado previamente, pero no tanto en cuanto a como va a ser, como a su conclusión sea cual sea. Quizás por ese motivo ante todo el dibujo es una acción donde la existencia se modifica en el transcurrir del tiempo durante el presente de su realización. Las consecuencias pasan a un segundo plano; sólo es necesario que el pie que está en el aire llegue al suelo para que impulse al otro píe y así poder continuar hasta llegar. El dibujo, el viaje o la vida es lo mismo, sólo que atendiendo a su concepto o definición lo que cambia es la escala y es la conciencia la que puede igualar las escalas.
El dibujo es algo que transciende en mi vida a mi propia existencia y desde esa consciencia algunas cosas aparecen como objetos-obras de mi trabajo.
En el caso de “Cacis - El Forn de la Calç Centro d’Art Contemporani y sostenibilitat” he querido continuar con este proceso y convertir el viaje que me iba a llevar hasta allí en el soporte donde construir o realizar las obras que generan el propio viaje.

BalanceInaguración el sabado 4 de diciembre a las 16:00

lunes, 22 de noviembre de 2010

Safaa Erruas i Mariona Vilaseca presenten la seva obra








Quan l'11 d'octubre passat l'artista manresana Mariona Vilaseca va presentar la seva exposició Esperant que plogui, només va ser capaç de dir unes paraules a un públic que va quedar entusiasmat, però perplex, davant l'obra. El buit d'aquell dia el va omplir dissabte la mateixa Mariona Vilaseca, al mateix lloc, el Forn de la Calç, a Calders, aquesta vegada en companyia de la seva ànima bessona en l'art, Safaa Erruas.
La familiar i distesa roda de premsa que van oferir va servir per explicar no només aquesta exposició, sinó també Correspondències, el primer treball conjunt de les dues artistes, com també per presentar el llibre que n'ha resultat. Vilaseca i Erruas van aprofundir en el vertader sentit de la seva obra i en la peculiar història que les ha unit artísticament.
Fa uns anys, Mariona Vilaseca va viatjar a l'Índia, on "vaig fixar-me en uns recipients de fang que s'utilitzaven i es llançaven". Aquells recipients que van captivar Vilaseca, i que es va emportar, van viatjar amb l'artista quan va anar a Tetuan, on va conèixer Safaa Erruas. El recipient va captivar també Erruas, que recordava unes peces molt similars utilitzades a les zones rurals del Marroc. D'aquesta manera, senzilla i espontània com l'essència artística de totes dues, van iniciar una trajectòria conjunta que va desembocar en Correspondències.
Aquesta primera exposició, a l'Institut Cervantes del Marroc, va ser una primera presa de contacte entre ambdues, que van mantenir un diàleg constant per elaborar el projecte. De la correspondència n'ha sorgit el llibre, i amb els viatges esporàdics entre Barcelona i Tetuan en va sorgir, també, una exposició que pretenia evocar el retorn als orígens des de l'element de l'aigua.
La segona part d'aquesta aventura es diu Esperant que plogui, una exposició al Forn de la Calç que, tal com va explicar Erruas, té com a protagonista Mariona Vilaseca: "l'exposició era seva, i jo sentia que hi havia de participar.
Per això li vaig enviar uns ulls petits, com una mirada meva, una mirada de convidada". Els ulls són una part de l'exposició, la part que s'ha mantingut, tot i que amb variacions: cada vegada hi ha més ulls, i a terra hi ha ara una madeixa que, el dia de la inauguració, penjava d'un gran recipient, al sostre. La part de l'obra que no ha sobreviscut són els 1.008 recipients que el dia de la inauguració es van deixar sobre l'herba. La pluja que va caure aquella mateixa nit va fer que l'argila retornés a la terra.
Per a Erruas, era una obra "fràgil i fugaç" que volia transmetre "el retorn a l'origen embolcallat de puresa". Mariona Vilaseca va posar èmfasi que "es tracta d'un procés, on m'interessava veure com s'integren els diferents elements. Un procés que no ha acabat, ja que els elements encara estan dialogant". Vilaseca va avançar que "també farem un llibre sobre aquesta exposició, perquè considerem important que la gent conegui el fons de l'obra". En l'acte també es va projectar un vídeo sobre el projecte Correspondències.
JORDI CUMPLIDO CALDERS (publicat al Regió7 el 22 de novembre 2010)
http://www.regio7.cat/cultures/2010/11/22/mariona-vilaseca-safaa-erruas-despullen-seva-obra-calders/114739.html

lunes, 15 de noviembre de 2010

Presentació de les artistes Mariona Vilaseca i Safaa Erruas




Sis setmanes més tard de la presentació i l’instal.lació de l’obra “Esperant que
plogui” de Mariona Vilaseca juntament amb el diàleg de l’artista marroquí Safaa
Erruas, es convoca una roda de premsa en la qual es desvelarà en forma de memòria
visual i oral la producció de l’obra, realitzada amb el patrocini de Ceràmiques Collet.
Es visualitzarà en l’espai expositiu el desenvolupament de la mateixa instal.lació, tan
a l’espai exterior en que els recipients dipositats al terra han estat sota l’influencia
de la meteorologia o com també en l’interior de la sala d’exposicions s’ha convertit
en un petit mirall de l’acció que passava a fora; en aquest espai interior expositiu
s’ha treballat de manera més simbòlica...fils de color anyell han anat caient dels cels
- del gran recipient-, i com la presència dels espectadors ha anat creixent amb la
manifestació de més i més ulls (de Safaa Erruas) a dins la sala, a les pareds, al
terra....Ulls observant com devallés l’“Esperant que plogui”...com anava
evolucionant....desenvolupant-se, transformant-se per fer manifest el procés cíclic de
la obra, o de la vida...
Art i natura s’uneixen en aquesta obra, que està en diàleg amb l’element de la pluja
entre ambdues artistes des de fa vora 2 anys...inspiracions, evocacions compartides
que un cop més ha portat a que Mariona i Safaa, Safaa i Mariona es trobessin per
manifestar el seu pensament i procés creatiu, aquest cop a terres catalanes.
En aquesta convocatòria es farà una breu presentació de l’obra personal de les
artistes vinculada a la peça que es presenta, així com també junt amb la presència de
la directora del projecte Correspondencias 1 mostrarà i explicarà com el quadern
d’art editat per l’Embaixada Española de Marroc, va sortir de la col.laboració i
comunicació entre les dues artistes al llarg del 2009, davant de la proposta de diàleg
entre dues creadores desvelessin el llarg procés creatiu per realitzar un projecte.
En aquest quadern, hi va haver també la participació del fotogràf Roberto Feijoo, que
estarà també a l’acte per poder explicar com al fet d’estar present al llarg de tot el
muntatge de l’instal.lació produïda per les dues artistes, al desembre del 2009, va fer
que pogués documentar i mostrar des d’una mirada propera i reflexiva, tots els
petits materials que participarien dins de la obra final “Mataraïn”.
En aquest acte es projectarà també el teaser del documental produït per Filmalia, que
està en procés d’edició.
L’event conclourà amb un espai per a dialogar amb les dues artistes, Esther
Blàzquez, Roberto Feijoo i Roser Oduber, directora de Cacis, i tots els que estarán
presents a l’acte.

Docu-mental 10 con el film Salvemos el Mar/THE END OF THE LINE


EL PRIMER DOCUMENTAL DEL MUNDO QUE TRATA SOBRE EL EFECTO DEVASTADOR DE LA SOBREPESCA
Durante dos años de rodaje, The End of the Line sigue al infatigable periodista de investigación Charles Clover en sus enfrentamientos con políticos y restauradores de renombre a quienes parece importarles poco que el futuro de su profesión está igualmente en peligro. Le acompaña uno de sus aliados, Roberto Mielgo, ex pescador ahora dedicado a desenmascarar casos de pesca ilegal.


Rodada en todo el mundo – desde el Estrecho de Gibraltar, pasando por las costas de Senegal y de Alaska hasta la lonja de pescado de Tokio – con la participación de científicos de primer orden y pescadores locales, The End of the Line es una señal de alarma al mundo.


Los científicos prevén que si continuamos pescando al ritmo actual, se nos acabará el pescado y el marisco en 2048. The End of the Line revela:


• la aniquilación de la población de bacalao más abundante del mundo en las costas de Terranova y sus impactos sociales;
• la inminente extinción del atún rojo, provocada por la creciente demanda en el mundo occidental de sushi;
• las actividades de un número minoritario de empresas con una flota de pesqueros equipados con la última tecnología que está ganando cantidades ingentes saqueando los recursos de todos;
• la destrucción de la forma de vida de comunidades de pescadores locales;
• los desequilibrios que causa la desaparición de especies y el impacto sobre la vida marina de la superpoblación de medusas;
• el despilfarro de devolver anualmente al mar siete millones de toneladas de peces muertos capturados con redes de arrastre porque no tienen salida comercial;
• la incongruencia de unas cuotas pesqueras muy por encima del nivel de renovación, y muy por debajo de los niveles de pesca ilegal que se dan en la realidad;
• y el mito de cierto tipo de piscifactorías como solución al problema.


La película señala como responsables a los pescadores que violan las cuotas pesqueras y pescan de forma ilegal, a la industria pesquera mundial que no reacciona ante el desastre que se avecina, a los políticos que hacen caso omiso a las advertencias de los científicos, y a los consumidores que inocentemente compran especies amenazadas.

The End of the Line propone soluciones viables, pero la voluntad política y el activismo resultan críticos a la hora de resolver este problema internacional. Debemos controlar la pesca reduciendo el número de barcos pesqueros en el mundo, protegiendo grandes áreas de los océanos a través de una red de reservas marinas en las que esté prohibida la pesca, y educando al consumidor para que elija comprar pescado de pesquerías independientemente certificadas como sostenibles.


“Hemos de dejar de pensar que nuestros océanos son una fábrica ilimitada de alimentos y ser conscientes de que se trata de entornos marinos enormes y complejos. Debemos actuar ahora para proteger el mar de la sobrepesca desenfrenada e incontrolada a fin de que haya pescado en el mar para nuestros nietos y biznietos”, dice el autor del libro Charles Clover.


“La sobrepesca es el gran desastre medioambiental del que la gente no ha oído hablar”, comenta el productor George Duffield. “Esperamos que este documental realmente haga saltar la alarma. Podemos arreglar este problema si empezamos ya mismo”.

lunes, 8 de noviembre de 2010

Segona escultura de Sharon Kallis amb la col·laboració de David Gowman







Amb sarments i troncs de vinya l’artista ha creat una nova escultura que sembla una barraca de vinya , elements naturals al servei de la imaginació per deixar al bosc un nou edifici fet per ella i amb l’ajuda de David, tot una obra d’art¡¡¡
Podeis ver más información en este sitio:
http://www.flickr.com/photos/sharonkallis/collections/72157625343247672/

Obras de Sharon Kallis en Cacis









L'artista canadenca Sharon Kallis guardonada amb els premis 2010 de Greegirg Artist Mayor's Art Award In Field Of Craft design (Canada)i amb el premi 2010 Lillian Elliot Award For Excellence in Fibercoats(USA)i becada per el British Columbia Arts Council Professional Devolopment Grant, ha estat realitzant durant un mes dues escultures en plena Natura i amb materials trobats al bosc del Centre. Les seves obres resten exposades al mateix bosc i que ara ja formen part de les obres permanents de Cacis. La seva inspiració ha estat l'arquitectura amb pedra seca que ha trobat als voltants del Centre i que ha volgut representar amb materials vegetals simulant els mateixos dibuixos que fa la pedra.
La seva tècnica impecable ha transformats diferents plantes en veritables obres d'art, teixits i mosaics en perfecta armonia.
La artista canadiense Sharon Kallis que ha sido premiada este 2010 con los premios Greegirg Artist Mayor's Art Award In Field Of Craft design (Canada)y el premio 2010Lillian Elliot Award For Excellence in Fibercoats(USA)y becada por el British Columbia Arts Council Professional Devolopment Grant ha estado realizando durante un mes dos esculturas en plena naturaleza i con materiales encontrados en el bosque del Centro. Sus obras estan expuestas en el mismo bosque i ahira forman parte de las obras permanenetes de Cacis. Se ha inspirado en la arquitectura en piedra seca que ha encontrado en los alrededores del Centro i ha querido representar con materiales vegetales simulando los mismos dibujos que presenta la piedra.
Su impecable técnica ha transformado diferentes plantas en verdaderas obras de arte, tejidos y mosaicos en perfecta armonia.