Quan l'11 d'octubre passat l'artista manresana Mariona Vilaseca va presentar la seva exposició Esperant que plogui, només va ser capaç de dir unes paraules a un públic que va quedar entusiasmat, però perplex, davant l'obra. El buit d'aquell dia el va omplir dissabte la mateixa Mariona Vilaseca, al mateix lloc, el Forn de la Calç, a Calders, aquesta vegada en companyia de la seva ànima bessona en l'art, Safaa Erruas.
La familiar i distesa roda de premsa que van oferir va servir per explicar no només aquesta exposició, sinó també Correspondències, el primer treball conjunt de les dues artistes, com també per presentar el llibre que n'ha resultat. Vilaseca i Erruas van aprofundir en el vertader sentit de la seva obra i en la peculiar història que les ha unit artísticament.
Fa uns anys, Mariona Vilaseca va viatjar a l'Índia, on "vaig fixar-me en uns recipients de fang que s'utilitzaven i es llançaven". Aquells recipients que van captivar Vilaseca, i que es va emportar, van viatjar amb l'artista quan va anar a Tetuan, on va conèixer Safaa Erruas. El recipient va captivar també Erruas, que recordava unes peces molt similars utilitzades a les zones rurals del Marroc. D'aquesta manera, senzilla i espontània com l'essència artística de totes dues, van iniciar una trajectòria conjunta que va desembocar en Correspondències.
Aquesta primera exposició, a l'Institut Cervantes del Marroc, va ser una primera presa de contacte entre ambdues, que van mantenir un diàleg constant per elaborar el projecte. De la correspondència n'ha sorgit el llibre, i amb els viatges esporàdics entre Barcelona i Tetuan en va sorgir, també, una exposició que pretenia evocar el retorn als orígens des de l'element de l'aigua.
La segona part d'aquesta aventura es diu Esperant que plogui, una exposició al Forn de la Calç que, tal com va explicar Erruas, té com a protagonista Mariona Vilaseca: "l'exposició era seva, i jo sentia que hi havia de participar.
Per això li vaig enviar uns ulls petits, com una mirada meva, una mirada de convidada". Els ulls són una part de l'exposició, la part que s'ha mantingut, tot i que amb variacions: cada vegada hi ha més ulls, i a terra hi ha ara una madeixa que, el dia de la inauguració, penjava d'un gran recipient, al sostre. La part de l'obra que no ha sobreviscut són els 1.008 recipients que el dia de la inauguració es van deixar sobre l'herba. La pluja que va caure aquella mateixa nit va fer que l'argila retornés a la terra.
Per a Erruas, era una obra "fràgil i fugaç" que volia transmetre "el retorn a l'origen embolcallat de puresa". Mariona Vilaseca va posar èmfasi que "es tracta d'un procés, on m'interessava veure com s'integren els diferents elements. Un procés que no ha acabat, ja que els elements encara estan dialogant". Vilaseca va avançar que "també farem un llibre sobre aquesta exposició, perquè considerem important que la gent conegui el fons de l'obra". En l'acte també es va projectar un vídeo sobre el projecte Correspondències.
JORDI CUMPLIDO CALDERS (publicat al Regió7 el 22 de novembre 2010)
http://www.regio7.cat/cultures/2010/11/22/mariona-vilaseca-safaa-erruas-despullen-seva-obra-calders/114739.html
