A prop
Pintura i fotografia
El meu procés de creació barreja imatges
fotogràfiques convertides en pintures i productes pictòrics convertits en
fotografies. Amb una voluntat d’unir llenguatges, hi són presents molts nivells
d’iconicitat, des de fragments hiperrealistes fins a les taques més informals.
Les mans, dibuixades amb llapis, construïdes traç a traç, es situen en un
estrat inferior. Una mà que dibuixa una altra mà, potser la mateixa mà.
D’aquesta manera es tanca el cercle, es captura l’essència i es segella amb
capes de pintura transparent. Veladures que tenyeixen de sang i carn els traços
de llapis. Un procés de desgastat posterior obre ferides, esborra vels i deixa
al descobert estructures de nivells inferiors.
Recordo un poema visual de Joan Brossa en què
un escarabat sembla acostar-se a una lletra “a” mossegada. D’aquesta manera
il·lustra com la natura és mostra més forta que la cultura, fràgil i perenne.
Les formes naturals, sempre dinàmiques, evolucionen i s’adapten. En canvi, les
manifestacions culturals humanes decauen i es converteixen en empremtes de
civilitzacions oblidades. Amb aires d’aparent superioritat i d’ambiciosa
pretensió no som més que fills desagraïts d’aquesta natura maltractada.
Les mans, símbols d’acció i de creació, han
manipulat el món per fer-lo a la nostra mida. Mans, que fa tants mil·lennis ens
van separar de la natura ara volen acostar-s’hi de nou. Un acostament amb por,
amb sentiment de culpa pel desequilibri creat.
Ens podem sentir propers a allò que hem
menyspreat durant tant de temps? La distància ha arribat a ser massa gran, per
això aquestes mans es situen en estrats diferents que fan que el contacte sigui
impossible. Mans que semblen sortir del fang o enfonsar-se en la foscor.
Tancades, mandroses, en mig d’un món desgastat. Fossilitzades o capturades per
l’ambre. Despulles humanes, bocins d’un cos incomplet. Petrificades com
fragments d’escultures caigudes.
Josep Morral
Inauguración el sabado 18 de mayo a las 18:00 / Inauguració el dissabte 18 de maig a les 18h
