Sabado 10 de mayo a las 18:00 se inaugura la exposición Caps de Joaquim Falcó
Organiza CACiS en colaboración del Geoparc de la Cataluña central.
Joaquim Falcó pertany a una generació de pintors que va viure
intensament l’exaltació pictòrica dels vuitantes. Hereu de l’abstracció
gestual, del dripping, assumeix els sincretisme i l’eclecticisme de la
transvanguarda, moviment en què l’inclou el propi Achille Bonito Oliva en els
textos que ha dedicat a la seva obra. Falcó es mou còmodament en un (neo)expressionisme
marcadament intuïtiu que es nodreix de la imaginació, de l’emoció i del propi
bagatge cultural i vital a partir del qual ha evolucionat i continua
experimentant permanentment. Barreja abstracció i figuració, i inclou
temàtiques dels objectes i les icones de l’era del consum en una línia neopop.
La
figura humana ha estat per a ell només una temàtica entre d’altres en la seva
trajectòria, la trobem en les seves característiques siluetes negres sobre fons
esquitxats de colors o també en caps engarbullats i estilitzats que ens poden
recordar Giacometti, però ara en aquest
projecte titulat simplement “Caps” ha tingut l’oportunitat i el repte d’abordar
l’home i la natura tot acostant-se a les seves pròpies arrels
rurals i a la pedra com a element primigeni. Malgrat haver destacat en la seva
faceta d’escultor mai ha treballat la pedra en el sentit escultòric i tampoc en
aquesta ocasió. El mètode ha consistit en escollir pedres trobades a la cantera
del Forn de la Calç que per la seva forma li evoquen caps humans sobre la
superfície de les quals s’ha limitat -respectant en tot moment la
seva configuració natural- a fer una intervenció pictòrica per tal d’emfasitzar
l’aspecte humà tot destacant els trets fisiognòmics i/o expressius dels rostres.
Mitjançant aquesta manipulació que fa amb l’esmalt acrílic brillant de tipus
industrial i els colors primaris a més del blanc i negre que ell sol emprar en
les seves pintures, ha obtingut resultats que oscil·len entre la intensitat
fantasmagòrica i surreal d’un Saura o fins i tot d’un Dubuffet en la seva esplèndida
època “brut” - especialment
en algunes peces monocromes- i
la irreverència del gargot groller com els que els joves acostumen a dibuixar
sobre els cartells dels polítics per ridiculitzar-los. Aquest esperit
transgressor que confereix a les peces, aquesta referència a la low culture, a la bad painting, la despreocupació per l’estètica i l’aparença “artística”convencional
palesa el seu posicionament en corrents compromeses amb la contemporaneïtat a
la qual pertany.
Connectades
amb aquest mateix esperit el projecte expositiu inclou obres que constitueixen una
reinterpretació a la inversa, en paper, de cada una de les peces tridimensionals.
Es tracta d’un paper molt antic, adquirit fa molts anys al Marroc, estripat amb
les mans, arrugat, i pintat amb spray negre evocant la pedra de l’original per
finalment afegir-hi els mateixos traços o esquitxos engarbullats. Finalment una
acció pictòrica in situ sobre una
gran roca culminarà el projecte en una arrauxada confrontació de natura i
artifici.
Raquel
Medina
Dra. en Hª de l’art . Crític de
ACCA-AICA